Walser, R.

M'agrada guanyar-me les coses, experimentar-les, i una riallada, per exemple, també cal experimentar-la a fons. Quan em trenco de riure per dintre, quan a penes sé què n'he de fer, de tota aquesta pólvora sibilant, aleshores sí que sé què és riure, és llavors que ric més enriolat i que em faig una idea perfectamentacurada d'allò que em sacsejava. En conseqüència, haig de suposar -i conservar aquesta suposició com una ferma creença- que les normes banyen en plata l'existència, o potser fins i tot que la banyen en or -en una paraula, que la fan plena d'atractiu-. Perquè el que s'escau amb delicioses riallades prohibides, és segur que passa igual amb gairebé totes les coses i apetències. No poder plorar, per exemple, fa més gran el plor. Estar desproveït d'amor vol dir estimar, sí. Si no se'm permet estimar, estimaré deu vegades més. Tot el que és prohibit es manté viu de mil formes diferents; per tant, només allò que hauria de ser mort viu amb més vivesa. I el que passa amb les coses petites, també passa amb les grans. Això mateix, molt ben dit, i de manera ben quotidiana: és en les coses de cada dia on es troben les veritats de debò. Ja torno a xarrotejar, jo ¿oi? D'acord , ho accepto de bon grat , però amb alguna cosa s'han d'anar omplint les línies. Que n'arriben a ser de delicosos, els fruits prohibits!