lunes, 26 de abril de 2010

Goethe, J.W.

Deixa'm que t'ho digui en pocs mots: formar-me a mi mateix tal i com sóc, aquest ha estat obscurament ja des  que era jove el meu desitg i el meu propòsit. I continuo encara acariciant aquests sentiments, amb la única diferència que ara em són una mica més clars els mitjans que han de possibilitar-m'ho. He vist més de món que no et penses, i n'he fet un ús millor que no t'imagines. Para, doncs, una mica d'atenció al que et diré, encara que no s'adigui ben bé amb el que tu creus.

Hofmannsthal

Primero se me fue volviendo imposible hablar sobre un tema elevado o general y pronunciar aquellas palabras, tan fáciles de usar, que salen sin esfuerzo de la boca de cualquier hombre. Sentía un inexplicable malestar sólo con pronunciar “espíritu” o “cuerpo”. [...]Todo se descomponía en partes, y cada parte en otras partes, y nada se dejaba ya abarcar con un concepto. Las palabras, una a una, flotaban hacía mí; corrían como ojos, fijos en mí, que yo, a mi vez, debía mirar con atención: eran remolinos que dan vértigo al mirar, giran irresistiblemente, van a parar al vacío.

sábado, 10 de abril de 2010

Jakob...

Per al meu company Furchs només tinc una expressió: en Funchs és oblicu, en Funchs es guerxo. Parla com una tombarella fallida i es comporta com una gran improbabilitat pastada fins a obtenir forma humana.Tot en ell resulta antipàtic i no gens digne de consideració. Saber-ne alguna cosa més és abús, un devessall groller i molest. els pocavergonyes com ell, només els coneixes per menysprear-los; però, com que a ningú no li agrada trobar res de menyspreable enlloc, te n'oblides o passes la cosa per alt. Una cosa, sí, és ell. Déu meu, ¿que és que avui només ser dir mal dels altres? Gairebé em vénen ganes d'odiar-me. Prou, parlem de coses boniques.