A mi, per exemple, em resulta antipàtica l'amabilitat en el tracte. Parlo en general. Certes persones que em tenen estima em són odioses -és una cosa que puc remarcar prou-. És clar que també trobo gust en la dolcesa i la cordialitat. ¿Qui podria ser prou bèstia d'abominar de tot allò que és íntim i càlid? Tot i així, sempre evito acostar-me a ningú, jo, i no ho sé, dec tenir talent per convèncer les persones sense dir ni un mot que certs intents d'aproximar-se'm són poc assenyats; almenys, considero difícil aconseguir la meva confiança d'amagat. Tinc la meva calidesa per valuosa, per molt valuosa, i qui vulgui obtenir-la, haurà d'anar amb molt de compte [...]

Walser, R.

Walser, R.

M'agrada guanyar-me les coses, experimentar-les, i una riallada, per exemple, també cal experimentar-la a fons. Quan em trenco de riure per dintre, quan a penes sé què n'he de fer, de tota aquesta pólvora sibilant, aleshores sí que sé què és riure, és llavors que ric més enriolat i que em faig una idea perfectamentacurada d'allò que em sacsejava. En conseqüència, haig de suposar -i conservar aquesta suposició com una ferma creença- que les normes banyen en plata l'existència, o potser fins i tot que la banyen en or -en una paraula, que la fan plena d'atractiu-. Perquè el que s'escau amb delicioses riallades prohibides, és segur que passa igual amb gairebé totes les coses i apetències. No poder plorar, per exemple, fa més gran el plor. Estar desproveït d'amor vol dir estimar, sí. Si no se'm permet estimar, estimaré deu vegades més. Tot el que és prohibit es manté viu de mil formes diferents; per tant, només allò que hauria de ser mort viu amb més vivesa. I el que passa amb les coses petites, també passa amb les grans. Això mateix, molt ben dit, i de manera ben quotidiana: és en les coses de cada dia on es troben les veritats de debò. Ja torno a xarrotejar, jo ¿oi? D'acord , ho accepto de bon grat , però amb alguna cosa s'han d'anar omplint les línies. Que n'arriben a ser de delicosos, els fruits prohibits!

El discípulo.

Ignroro cuánto tiempo, aún, tendré que permanecer aquí. Creo que deberé quedarme para siempre. A duras penas me atrevo a confesarme a mí mismo un pensamiento que, sin embago, me oprime hasta lo más hondo del ser: pienso que un día hallaré aquí lo que me conmueve sin cesar; y esta idea me obsesiona. Cuando recorro estos parajes, aguijoneado por la esperanza, todo se presenta ante mí bajo una patria idéntica. ¡Cuán familiar y querido me parece, entonces, cada objeto! Y lo que, poco ha, me resultaba raro y extraño, se convierte de pronto en un mueble más del hogar.

Novalis

Novalis

¿Porque motivos sois tan contrario a los sueños, cuyas maravillosas transformaciones y cuya naturalezatan delicada y ligera no pueden por menos que excitar nuestra reflexión? ¿Acaso no son los sueños todos, hasta el más confuso, fenómenos extraños que, aunque excluyamos toda idea de participación divina, son un significativo desgarrón en el misterioso velo que, con sus mil pliegues, cae sobre nuestro mundo interior?

Proverbio alemán

Los sueños son vanos como las espumas, por mucho que los eruditos piensen de ellos lo que les plazca. Haces bien en apartar tu ánimo de tales meditaciones inútiles y perniciosas. Ya no son éstos los tiempos en que se unían a los sueños visiones divinas y no podremos saber nunca qué sentían aquellos varones elegidos de que habla la Biblia. Aquellos sueños debían ser diferentes de los de hoy, como ocurría con todas las demás cosas humanas.

Robert Walser

Has de tenir esperança i alhora no has d'esperar res. Posa't un objectiu ben alt, sí, és clar, perquè això et convé, però reconeix sempre que menysprees allò tan elevat que mires amb tant de respecte. ¿Tornes a fer que sí amb el cap? Diantre, sí que ets un oient comprensiu! Ets ben bé un arbre carregat de comprensió. Estigues content, estimat germà, esforça't, aprèn, i si pots, sigues bo i amable amb algú. Som-hi, que haig de marxar. Digues, ¿quan ens tornarem a trobar? Francament, m'interesses.

Robert Walser

Els ulls transmeten idees, i per això els tanco de tant en tant: llavors no em veig obligat a pensar. Si t'estàs així sense fer res, perceps de cop fins a quin punt pot ser penosa l'existència.